MANIFEST

Dia Mundial de la conscienciació sobre l’autisme

Avui dia 2 d’abril es commemora el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme.

Sota el paraigües “Autisme a tot Ritme” ens hem aplegat diferents entitats i associacions per donar veu a les persones amb la condició de l’espectre Autista.

Sabem que ens darrers anys hi ha aspectes que han canviat. Hem avançat en la sensibilització, impossible no avançar quan la prevalença de l’autisme a Catalunya és d’1 cada 50 nens i d’1 cada 200 nenes segons un estudi de l’any 2019.

La convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat, vol garantir la inclusió social de totes les persones amb discapacitat. Aquest tractat internacional va ser ratificat per l’estat espanyol l’any 2008. Fa més de 13 anys i encara ens trobem amb el següent:

1.- COL·LECTIU INVISIBLE

Des de diferents administracions se’ns discrimina per raó de discapacitat i no se’ns té en compte a l’hora d’impulsar i organitzar serveis que garanteixin els drets de les persones amb autisme, de diferents graus i nivells de suport.

2.- EDUCACIÓ

S’ha de continuar treballant per una educació accessible per a tothom i, que els infants dins de tot l’espectre autista disposin de tots els recursos necessaris.

3.- SALUT

Les persones amb autisme tenen un 16% d’esperança de vida menor que la resta de la població. S’ha de seguir treballant en la implementació de programes que reformulin l’atenció en l’àmbit sanitari per a fer possible una atenció adequada i adaptada a tot l’espectre, de major a menor grau de suport.

4.- LABORAL

Demanem que es garanteixi l’accessibilitat i l’oportunitat a llocs de treball dignes, independentment de les capacitats de cadascú, aprofitant-les totes elles.

Cal recordar, que el col·lectiu de persones amb autisme, independentment del grau de suport, és el que menys inclusió social i laboral té, dins les diferents diversitats existents, arribant a un índex d’atur d’un 80%.

5.- VIDA ADULTA

Lamentem la mancança de programes públics de vida adulta específic per a persones adultes amb autisme sense promoure la vida independent amb els recursos especialitzats que es necessiten provocant que rebin serveis no adequats a la condició. Tanmateix, hi ha moltes persones amb autisme d’un grau de suport menor que queden sense visualitzar en els diagnòstics, patint aquesta manca de serveis inadequats.

6.- DONA

Demanem que la dona tingui el mateix reconeixement que l’home en relació als diagnòstics, suports, accessos i informació, ja què, s’ha generat un biaix de gènere en l’àmbit sanitari per la medicina patriarcal arrelada en el nostre sistema sanitari.

Les dones dins de l’espectre autista viuen una doble discriminació, primer per gènere i segon per l’autisme.

Tanmateix, en l’autisme de menys grau de suport, les dones queden totalment invisibilitzades patint un infradiagnòstic generat per un sistema d’avaluació enfocat al sexe masculí amb una conseqüent desatenció del sistema sanitari que deriven a greus problemes de salut mental.

7.- SERVEIS SOCIALS

Demanem que la cartera de serveis socials obri línies específiques per a les persones amb autisme, amb ràtios i perfils professionals que puguin garantir la qualitat d’atenció de la mateixa manera que es fa amb altres col·lectius.

Aquest acompanyament especialitzat ha d’estar adaptat a tot l’espectre autista, independentment de les necessitats de suport que requereixin i el grau que tinguin.

8.- DISCAPACITAT SOCIAL

Hi ha persones amb autisme que, tot i no presentar cap tret físic ni discapacitat cognitiva, manifesten particularitats en la seva condició que els provoca serioses dificultats en les interaccions socials, sobrecàrregues sensorials i ansietat social que incideixen en una mancança d’adaptació a l’entorn.

Aquestes persones tenen una simptomatologia comuna que comporta alteracions en la comunicació i les relacions socials, interessos restringits, inflexibilitat de pensament i de comportament, dificultats de les funcions executives i de planificació, en la interpretació de les emocions tan pròpies com alienes, entre d’altres que sol anar acompanyada de comorbiditats que afecten a la salut mental.

Demanem el reconeixement de la discapacitat social per tal de garantir els suports necessaris que no desapareguin en la majoria d’edat, que actualment, hi manquen generant un alt risc de marginació i exclusió social. Cal recordar que aquest tipus d’autisme amb menys grau de suport té una prevalença d’1 cada 59 persones, un nombre molt alt d’afectats com per ser obviat o oblidat.

9.- ASSISTÈNCIA PERSONAL

L’assistència personal és una alternativa a la institucionalització, un objectiu a escala europea, i una possibilitat de reduir despeses públiques, potenciar la participació comunitària de les persones amb autisme i garantir la creació d’una xarxa de suport social quan els referents d’aquestes persones ja no hi siguin.

Aquesta desinstitucionalització garantirà la seva participació en la comunitat.

10.- CALENDARI DE TREBALL

Demanem que es dotin de recursos especialitzats i adaptats a tot l’espectre autista en l’àmbit educatiu.

Demanem atenció sanitària especialitzada per detectar, diagnosticar, acompanyar i atendre tot l’espectre autista amb els suports que requereixin.

Demanem reemprendre el programa pilot per a persones amb autisme i posar en marxa el nou decret d’Assistència personal.

Demanem el reconeixement de la discapacitat social per a les persones de l’espectre autista que requereixen de menys eines de suport, però que igualment presenten moltes dificultats, especialment en el món sensorial, comunicatiu, rigidesa cognitiva i manca d’habilitats socials.

Des del col·lectiu “Autisme a tot Ritme” seguirem creant aliances per construir noves realitats i, sumar cada cop més entitats del territori en aquesta perspectiva de participació comunitària i d’igualtat de drets.

“La inclusió existeix quan la diversitat ens enriqueix”